IEB: 50 anys de bona feina

Cinquanta anys de qualsevol empresa o iniciativa constitueixen una efemèride digna de celebrar, sense cap dubte. I si, a més a més, aquest esdeveniment té a veure amb la consolidació d’una institució pionera en la projecció exterior de la cultura o en la defensa de la nostra llengua i les nostres tradicions, la cosa ja és per celebrar-ho de debò. Ha plogut molt, d’ençà d’aquell 1971 en què l’extinta Diputació Provincial de les Balears va crear una entitat amb l’objectiu que es dedicàs als estudis sobre l’arxipèlag; el repte era prou ambiciós i obeïa sens dubte a la necessitat d’aglutinar sota un paraigua institucional alguns dels estudis i investigacions més rellevants de l’època. Fou així com, després d’un començament vacil·lant en què la institució es va estructurar en quatre seccions -Investigació i Documentació, Humanitats, Ciències i Defensa de la Natura-, totes les energies es dirigiren finalment cap a les Humanitats, àmbit que a hores d’ara és la seva raó de ser i vocació irrenunciable.

Parlam, evidentment, de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), un organisme capdavanter en l’objectiu de fer de les Illes Balears un mercat cultural viu i estructurat, fomentant alhora la internacionalització sectorial, la investigació i la creació en l’àmbit de la música, la literatura, les arts escèniques, les arts visuals i els estudis de la nostra comunitat, tot fent costat a un sector necessitat com pocs d’estabilitat i professionalització. Aquest i la defensa i la promoció de la llengua catalana constitueixen els eixos principals o coordenades a través dels quals s’articula un complex però eficient mecanisme de feina, l’objectiu final del qual no un és altre que donar suport i orientació als usuaris que requereixen els seus serveis. Els perceptors són molts i variats, quasi tants com la diversa i rica oferta creativa que la nostra terra posa a l’abast de tot aquell que s’hi vulgui apropar, sense condicions ni prejudicis previs.

La nòmina de directors que han passat per l’IEB i que han precedit Mateu Malondra, actual responsable de l’entitat (Bartomeu Payeras, Josepa Terrasa, Javier del Hoyo, Gabriel Janer Manila, Sebastià Serra, Santiago Juan, Tòfol Vidal, Antoni Vera, Josep Ramon Cerdà o Francesc Rotger, entre d’altres), justifica per si mateixa l’abast i l’entitat d’aquest òrgan. Recordem només algunes de les importants fites aconseguides al llarg d’aquests cinquanta anys: la celebració i posterior publicació de les Jornades d’Estudis Històrics Locals, que enguany han assolit la 38a edició; la publicació d’Estudis Baleàrics i de Revista de Ciència; l’assistència i participació a la Fira del Llibre de Frankfurt (2017), dedicada a la cultura catalana; la participació a les fires de Tàrrega, Arco i Mercat de Música Viva de Vic, entre d’altres; la posada en marxa i consolidació de la Fira B!, de música i arts escèniques, vertader emblema de l’IEB, o la presència de les editorials de les Illes a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona. Totes aquestes accions constitueixen, entre d’altres, algunes de les fites cabdals d’aquest bell viatge pels camins de la cultura i la creació més genuïnes. Tot això, evidentment, sense oblidar la important contribució a la defensa i la promoció de la llengua catalana, amb una variada oferta de possibilitats per aprendre català, que s’adapta a les necessitats dels ciutadans de les Illes i que inclou tant cursos com centres d’autoaprenentatge o formació en línia. En aquest mateix context s’ha de destacar la recuperació, l’any 2019, de la Càtedra Ramon Llull de la UIB, dedicada als estudis del més il·lustre dels nostres savis i escriptors.

Sempre he defensat que la llengua i la cultura són eines de cohesió social i de convivència, mai armes de divisió o enfrontament. L’eficaç tasca de l’IEB em recorda aquella extraordinària frase de Francesc de Borja Moll, “Però les aigües molles foraden les dures roques”, una dita que reflecteix com cap altra que els grans projectes no són una flor d’estiu ni s’assoleixen en un sol dia. Requereixen tenacitat, constància i fe en la consecució dels objectius, qualitats que poden figurar merescudament al frontispici de l’Institut d’Estudis Baleàrics i que són el millor antídot contra la inoperància o la laxitud, dos dels tòpics més estesos de la nostra terra. Tornant a l’il·lustre filòleg, emperò, i si se’m permet la metàfora, tots aquests anys de suport als nostres artistes i creadors em recorden una mica les ones de la Mediterrània, que una rere l’altra, amb fermesa i obstinació, soscaven dia sí dia també els penya-segats de l’immobilisme i la ignorància en què, encara avui, alguns sectors i ideologies s’entesten a romandre.

Enhorabona, doncs, per aquesta fita. Tant de bo puguem parlar almenys de cinquanta anys més de bona feina: s’ho mereix la nostra terra, però sobretot s’ho mereix la gent que hi viu i que treballa per fer realitat el “Siau qui sou” que encunyà Miquel Costa i Llobera, tot un clam a favor de la nostra identitat i la nostra cultura, a més d’un convit a la integració de tot aquell que vulgui acostar-s’hi.

Francina Armengol i Socias

Presidenta del Govern de les Illes Balears

Text de presentació inclòs al llibre Temps de poesia. Els poetes insulars en la seva veu, publicat amb motiu del 50 aniversari de l'Institut d'Estudis Baleàrics.